dijous, 5 de maig del 2011

XERRADA DE KEN ROBINSON

M’ha semblat una xerrada ben interessant. L’autor, d’una manera molt amena, va introduint les seues idees i explicacions. Sens dubte, es diuen moltes coses rellevants. A destacar, per mi, la importància que dona la gent a la seua educació encara que, aparentment, considere l’educació com a una cosa secundària; l’extraordinària capacitat creativa dels éssers humans i la faceta dels sistemes educatius com a destructors d’aquesta creativitat. També he trobat ben encertats els cometaris sobre la igualtat dels sistemes educatius arreu del món i les jerarquies que s’estableixen entre les diferents matèries, en especial la referida a les arts: 1. música, pintura 2. teatre, dansa. La història que conta sobre la xiqueta Gillian és molt bona i realment il·lustrativa.
            Compartesc que els sistemes educatius poden actuar com a grans agents uniformitzadors, limitant així l’expressió individual i creadora. També hi estic d’acord en que l’educació fomente la creativitat dels alumnes. Discrepe, segurament, en el grau d’importància que dona a aquest fet. Jo crec que l’art i la creativitat ens ixen més espontàniament que la precisió i el rigor, i que per tant, és normal que s’intenten potenciar aquestes segones. Açò no vol dir que ésser creatiu no siga important, ho és i molt. Però segurament, intentar que tot el món fora creatiu i artista, seria contraproduent, ja que l’originalitat i l’art són, moltes vegades, necessitats vitals inspirades en la ruptura i no educables.
            És clar que l’estigmatització dels errors no és una bona eina didàctica perquè aprenem cometent errors, però en algun punt haurem d’intentar que els errors que es cometen es minimitzen. Vull dir, que en societat, i donat també a que cometre errors és més natural o espontani que no cometre-los, hem d’intentar que aquests no es produesquen ja que tots volem volar en avions segurs, per exemple.

dimecres, 26 de gener del 2011

EL MEU TEOREMA FAVORIT

Encara que més bé és un teorema de física-matemàtica, a mi és un dels que més em va impactar.
Es tracta del TEOREMA DE NOETHER.
En paraules, ens diu:

per a qualsevol simetria d'un sistema físic, existeix una magnitud que roman constant en aquest.

Simetria de translació → Conservació del moment lineal
Simetria de rotació → Conservació del moment angular
Simetria temporal →Conservació de l’energia
Simetria gauge →Conservació de la càrrega elèctrica

La demostració i els exemples els podeu consultar a la wikipedia ( en anglès està molt millor). Està demostrat amb diversos formalismes, el més fàcil el cas d’una variable.

PER QUÈ LES MATEMÀTIQUES?

Avui en dia, conjuntament amb les llengües, és considerada una assignatura instrumental, ja que sense aquestes no es podria afrontar amb èxit altres assignatures. Els llenguatges són bàsics per al coneixement. Sens dubte, podríem dir que aquest és un reconeixement i valoració de la seua importància.
            Però escorcollant una miqueta més, i conforme anem avançant de curs, crec que els continguts matemàtics són pocs; o millor dit: les competències pròpiament matemàtiques són treballades sols a matemàtiques o alguna assignatura optativa com física i química; en canvi, existeixen un altre tipus de competències que anomenaria com a no matemàtiques, per simplicitat, que es treballen més transversalment a les altres matèries. Açò, explicaria en part, l’analfabetisme matemàtic de molta gent que això no obstant, pot triomfar a altres àrees.
            Encara que per ser just, algunes dimensions de la competència matemàtica poden ser tractades a altres àrees, generalment l’enfocament metodològic minimitza aquest solapament. Així, crec que la formació matemàtica  ( entesa no sols com la de l’assignatura matemàtiques) és insuficient. I per què açò? Per a què ens serveixen?
            A moltes altres assignatures, per la seua pròpia naturalesa i també per la metodologia emprada, els alumnes ho tenen més fàcil alhora d’amagar el seu desconeixement sobre la matèria; generalment a les matemàtiques açò es fa més difícil. I açò és així perquè tot l’embolcall, el plomatge que cobreix a altres matèries, ens resulta molt útil quan estem perduts. Col.loquialment se’n diu opinió, bla-bla-bla, etc. És evident que el rigor i l’abstracció necessiten d’una major interiorització dels diferents conceptes. Crec que açò explica en part la por d’alguns a les matemàtiques; hi estan acostumats a una altra forma de fer i ja els hi va bé.


L'EPISTEMOLOGIA EN LA FORMACIÓ DE PROFESSORS DE MATEMÀTIQUES

Crec que l’estudi de l’epistemologia de qualsevol disciplina resulta sempre interessant. A més de dotar-nos d’una visió de conjunt d’aquesta, li confereix una estructura clara, coherent i vàlida,  estableix certes limitacions fonamentals i la vincula a processos històrics, socials o filosòfics.
            Centrant-nos en l’epistemologia de les matemàtiques, crec que una part de l’ample concepte d’epistemologia, està ja contingut a les pròpies matemàtiques: es tracta de la reflexió sobre la validesa del coneixement. Així, en el propi desenvolupament d’aquesta matèria, la profunda cerca de generalitat i rigor dels distints enunciats o la reflexió sobre la seua aplicabilitat a la realitat ( tradicionalment vinculada a les ciències físiques), constitueixen elements que hom podria considerar epistemològics.
Les matemàtiques, com a cos de coneixement elaborat i complex, presenta ramificacions ( especialitzacions) en diferents camps, relacions amb altres ciències i diferents interpretacions del què són, atenent a l’èmfasi que posem en alguna de les seues característiques bàsiques. Podríem trobar enfocaments més platònics, altres més empiristes, funcionals... Supose que tots els enfocaments tindran les seues raons i una part de veritat. Per una banda, sols aïllant-se  de la realitat, les matemàtiques s’han dotat del rigor i la generalitat que presenten, i per l’altra, la cerca de solucions als problemes reals és la font d’idees que genera el propi coneixement. En abstreure, podem arribar a estructures aparentment molt allunyades de la realitat, però que tenen valor matemàtic en si mateixa, i com s’ha demostrat històricament, pot arribar un dia que tinguen una aplicació real, com per exemple les geometries no euclidianes i la relativitat general o els espais de Hibert per a la mecànica quàntica.
Per a una bona docència de les matemàtiques, el primer requisit és ser un especialista en la matèria, que al meu entendre incorpora ja alguns elements de reflexió epistemològica. La formació en didàctica general és també un altre requisit important per a la qüestió.
I finalment, una sòlida formació epistemològica, és una eina molt potent per a un ensenyament de qualitat, orientat cap a un aprenentatge significatiu i integral dels alumnes. Conèixer, més enllà del cos teòric tancat; la realitat històrica que hi ha al darrere, els distints enfocaments que històricament s’han donat sobre el tema a tractar, el rang d’aplicabilitat de la teoria, les limitacions que hi presenta així com el coneixement d’altres teories que s’han desestimat per poc útils, elegants o atractives. Sembla prou evident que una formació que responga a aquestes reflexions ajudarà per una banda a ser millor especialista, ja que tendirà a augmentar la nostra visió de conjunt de la matèria o la nostra imaginació alhora d’enfrontar-nos a un problema, i per altra, a ser millor professor. Per exemple, a la pràctica docent diària, ens podem trobar amb alumnes desmotivats, amb problemes alhora d’entendre certes coses o que no veuen la utilitat o el possible atractiu de la matèria. Haver reflexionat sobre l’epistemologia de les matemàtiques ens pot ajudar a trobar explicacions alternatives que ajudaran a alguns alumnes a entendre, transmetre’ls i fer-los veure la utilitat d’allò que estudien, la bellesa que hi pot haver al darrere, trobar motivacions ja siga històriques o no per afrontar un determinat problema. Però sobretot, és el fet de conèixer i entendre com s’articula el coneixement, com s’ha generat, el que més ens pot ajudar alhora d’ensenyar, ja que els alumnes també generaran el seu propi coneixement i els podrem guiar millor en aquest procés. També, la reflexió epistemològica ens pot ajudar a realitzar millor la transposició didàctica. En definitiva, si volem fugir d’una docència “encorsetada” en diferents unitats, blocs o inclús assignatures, una docència transmissora d’informació en compte de generadora de coneixement; i volem anar cap a una docència de dimensió integral, on l’alumne interioritze els coneixements, els vincule, els sàpiga utilitzar i li servesquen per a generar-ne de nous, ens serà un bon recurs l’epistemologia. A més, com ja he dit, la formació epistemològica et fa millor especialista, i en virtut que açò és un requisit bàsic per a la docència, també un millor professor.

PRESENTACIÓ

Hola! Aquest és el blog per a l'assignatura Complement 1.
Espere que vos agrade!